Bimba & Lola s’atreveix
Malgrat que en general la publicitat no estigui ben vista, és un gènere que m’apassiona; no conec professionalment el sector, però he de dir que m’encanta mirar anuncis, m’ha agradat sempre. Els anuncis (els bons anuncis!) són petites produccions plenes de creativitat i enginy que busquen l’impacte en l’espectador; la música, la imatge, la fotografia, la interpretació, el missatge… tot en molt poc temps.
Amb Internet, ja fa anys que els anuncis han traspassat la barrera de la TV i circulen per les xarxes amb forma de “campanyes virals”, amb tota mena d’estratègies i plans d’acció de les empreses per fer-los populars. Doncs bé, ahir vaig trobar-me al meu correu electrònic -entre altres newsletters comercials- un email de BIMBA Y LOLA (assumpte “MUJERES: La Película”) amb el vídeo següent:
La primera vegada que el vaig veure em va agradar més que les següents, però, el que compta, és que em va impactar; estic escrivint aquí sobre això perquè l’anunci de BIMBA Y LOLA no em va deixar indiferent. I, curiosament, quan l’estava mirant, a banda d’Almodóvar ;-), em van venir al cap altres campanyes publicitàries que tampoc no em van deixar indiferent en el seu moment i que tinc ganes de tornar a veure…
“Enamorarse es muy guay”
En concret, i salvant les distàncies, “Mujeres (El Ramo)” em va recordar a un dels spots més controvertits de la història de la publicitat a Espanya, el de “Colección Oro de Loewe”. Pels qui no ho recordin, en aquesta campanya apareixien una desena de fills d’actors i altra gent popular de Madrid, guapos, amb una estètica totalment alternativa i missatges tipus: “enamorarse es muy guay”, “me encanta loewe” o “la palabra loewe la asocio a love“. Tot això en un moment -any 2012- en què l’atur juvenil sobrepassavava el 50%:
… només és publicitat, però m’agrada. Bima & Lola s’ha atrevit. Veurem si l’opinió pública reacciona i opina.