Titulars que desinformen
Aquest matí, com cada matí, m’he connectat a l’iPad mentres esmorzava per veure ràpidament què passava al món. Sempre acostumo a visitar les pàgines web de tres o quatre diaris per tenir una idea, així per sobre, del més destacat del dia.
Com passa sovint, i més des que existeix la coneguda com a “guerra de clicks”, el titular d’una notícia m’ha cridat l’atenció i l’he volguda llegir: “Trias también financió un sueldo a Colau mientras era líder de la PAH”, vist a El Mundo. No ha calgut que continués més enllà del primer paràgraf per adonar-me’n que es tractava, una vegada més, d’un d’aquells titulars que desinformen, que no diuen la veritat, que indueixen a l’error i que manipulen.
Heus aquí el primer paràgraf de la informació: “Xavier Trias también financió con fondos públicos salidos del Ayuntamiento de Barcelona el sueldo como activista de Ada Colau durante casi un año. El ex alcalde subvencionó la contratación de Colau entre septiembre de 2013 y agosto de 2014 como coordinadora de un proyecto contra los desahucios promovido por el Observatori de Drets Econòmics Socials i Culturals (DESC), la ONG que empleaba a la actual alcaldesa de Barcelona mientras también era portavoz de la Plataforma de Afectados por la Hipoteca (PAH)”. És a dir, Trias no va pagar cap sou a Colau, sinó que va encarregar una feina a la Fundació on Colau treballava, com a tothom, amb un sou determinat.
Cada vegada és més complicat (o a mi m’ho sembla) llegir les notícies sense prejudicis, sense por a no poder saber la veritat de veritat. I quan em topo amb aquest tipus de titulars, tan poc rigurosos, tendenciosos i exagerats, me n’adono de l’important que és que els periodistes aconsegueixin mantenir-se -d’alguna manera- neutres i objectius, malgrat la força que exerceix sobre ells i el seu periodisme la línia editorial del diari.
Als meus inicis com a redactora a un mitjà nacional de premsa escrita (aleshores només tenia 22 anys), recordo haver defensat amb fermesa les “informacions orientades”, és a dir, les informacions aliniades amb una determinada visió del fet noticiable, explicades des d’aquella perspectiva, en tant que a Espanya hi ha llibertat de premsa i el lector pot llegir l’ABC, l’Ara o El País, és a dir, triar aquell diari que més li convingui. Però ara, potser perquè m’he fet gran o per què ja no exerceixo com a periodista, no comparteixo aquella visió; l’opinió és opinió, i la informació ha de ser informació, i els periodistes han de poder explicar les coses tal i com són, i no sempre des de la perspectiva del mitjà i de la seva ideologia, com si es tractés d’un partit polític que difón les seves tesis. I per sobre d’aquest dret-obligació del periodista, també hi ha el dret dels lectors a poder estar ben informats, des del principi fins el final.
A hores d’ara, la notícia de Trias i el sou de Colau s’ha compartit més de 2.100 vegades segons la web del diari; aquí no es compten els retuits ni les persones que han fet click, ni les persones que només han llegit el titular i que es quedaran amb aquest idea tan poc benèvola de què “Trias también financió un sueldo a Colau mientras era líder de la PAH”.
