• Català
  • Spanish
22646
post-template-default,single,single-post,postid-22646,single-format-standard,stockholm-core-1.1,select-child-theme-ver-1.1,select-theme-ver-5.1.8,ajax_fade,page_not_loaded,side_area_over_content,wpb-js-composer js-comp-ver-6.1,vc_responsive

La força del discurs

El discurs és un gènere o tipus de relat complex. El seu significat es troba a les paraules, però també en com les pronunciem, en el to de veu, en els gestos … És a dir, hi ha una sèrie de factors “extradiscursius”, de l’entorn, la posada en escena, el llenguatge no verbal , etc. que fan que un discurs sigui especialment brillant. A més, al discurs hi caben matisos, frases i expressions addicionals, que apunten en un sentit o altre, i que -sobretot i en el seu conjunt- apel·len a la no raó; al sentiment, a la bona entesa, a les sensacions, al conscient i a l’inconscient del qui l’escolta.

Segons Viquipèdia, “l’anàlisi del discurs és una praxi que es va desenvolupar en els anys 1960 en l’antropologia, la lingüística, la sociologia, la filosofia, i la psicologia. Més tard, també ho va fer en altres disciplines com la història, l’estudi de la comunicació i la psicoanàlisi “. Queda més que provada la complexitat i profunditat del gènere, i l’interès que suscita.

D’altra banda, veiem com en tots els actes públics importants es fan discursos; als lliuraments de premis hi ha discursos; els polítics pronuncien discursos; els casaments i els enterraments també compten amb discursos… La seva força és, sens dubte, inqüestionable, perquè un bon discurs no s’oblida; un bon discurs va directe al cor. El millor exemple i més recent el trobem en les paraules que va pronunciar dissabte passat Juan Vidal, guanyador del Goya al Millor Actor Revelació 2019 pel seu paper a Campeones (de Javier Fesser, guanyadora del Goya a la Millor Pel·lícula).

“Inclusió, diversitat i visibilitat (…) Mami, gràcies per donar-me la vida (…) T’estimo tot (…)”, va dir -entre d’altres- Vidal. Un sí a la Vida rotund i un discurs excepcional. [Us recomanem que l’escolteu / veieu, si encara no ho heu fet!]