L’estratègia comunicativa de Trump

Per Anna Alonso

El problema o la sort –segons es miri– de Trump és que parla molt clar.

Recentment, la periodista Ima Sanchís, de La Vanguardia, entrevistava a un filòsof nord-americà, Jason Brennan, convençut que no tots els ciutadans estem preparats per votar. Segons Brennan, “igual que una persona que està beguda no haurien de conduir, les persones que no saben el que estan fent no haurien de votar, perquè el nostre vot afecta altres persones”. Brennan explica com, a la pràctica, moltes persones voten a candidats que tenen plans polítics contraris a les seves idees i que no els beneficien. Així, conclou: “Probablement la democràcia sigui el millor sistema, però té un problema intrínsec d’incentius. S’incentiva a les persones a no pensar políticament i al mateix temps se’ls requereix que prenguin decisions complicades que donaran lloc a errors com el Brexit o Trump “.

És Trump el polític que la societat nord-americana veritablement desitjava o els ciutadans el van votar per ignorància i / o manca d’informació? Quan veig Trump i llegeixo i escolto les seves declaracions (com el “que no vinguin” últim, referit als nens migrants que creuen la frontera amb Mèxic i els separen de les seves famílies), me n’adono del ximple o intel·ligent que és Trump, per parlar tan clar.

Segur que molts sociòlegs i estudiosos de la comunicació política saben amb detall a què respon la particular estratègia comunicativa del president dels EUA, i quins precedents hi ha a la història i quines van ser les conseqüències de les seves decisions. Però quan el veig parlar o dir coses a Twitter, com si estigués en una sobretaula amb amics, amb aquell to, aquells gestos… em provoca i no deixa de sorprendre’m, i torna a mi el titular de l’entrevista a Brennan: “Les persones que no entenen de política no haurien de votar “. O sí?